MÚSICA, CIMEMA I CODIS QR

En el món audiovisual la música té un paper fonamental. Una de les finalitats principals de la banda sonora d’una pel·lícula és la de transmetre emocions i implicar emocionalment l’espectador. La música pot influir sobre els sentiments i les emocions que l’espectador experimenta al llarg de la pel·lícula ja que la música pot canviar totalment el contingut emocional d’una mateixa escena. Una escena romàntica es pot veure convertida en una escena d’intriga o còmica segons la música de fons que s’utilitzi. La música pot aportar ritme a una pel·lícula o modificar-lo i, i fins i tot, pot anticipar o rememorar esdeveniments.

Des dels inicis del cinema, abans de l’arribada del cinema amb diàlegs, la música va ser l’eina més influent i necessària per ajudar a la narrativa. Al cinema mut, els mètodes per expressar els sentiments d’un personatge, eren els quadres de diàleg, les expressions dels actors i la banda sonora musical. En un principi es va utilitzar per dissimular el soroll que feien les bobines de les cintes dels projectors que no estaven separats encara del públic però poc a poc es va convertir en un personatge més a l’hora de crear sentiments i per donar vida a les imatges.

S’utilitzaven moltes músiques del repertori clàssic que representen determinats clixés i que encara es fan servir en els dibuixos animats: la Cançó de bressol de Brahms per al somni, l’Obertura de Guillem Tell de Rossini per a una persecució, la Marxa fúnebre de Chopin per a la mort, etc.

L’any 1908, el compositor Camille Saint-Saëns, va compondre la primera banda sonora per a la pel·lícula “L’Assassinat del Duc de Guisa”.

Al cinema mut destaca Charles Chaplin. Chaplin, amb el personatge del rodamón (Charlot,) va interpretar, escriure, musicalitzar, supervisar la fotografia, dirigir i produir 69 films. Va rodar 35 pel·lícules a la Keystone, moltes de les quals va dirigir. Allà va perfeccionar el seu ofici i va passar per altres companyies fins a tenir estudi propi l’any 1917. En aquesta època va realitzar curts memorables. L’any 1919 va rodar el seu primer llargmetratge “El Noi” (The Kid, 1921), obra social en la qual inclou elements autobiogràfics i la seva preocupació pels nens abandonats.

Amb l’arribada del cinema sonor va aparèixer el concepte de Banda Sonora Original (BSO) que inclou la música, els diàlegs i els efectes de so. La primera pel·lícula sonora va ser “El cantor de Jazz” dirigida per Alan Croslan i estrenada l’any 1927 als EUA.

En els anys 30 es donen els primers passos de la indústria musical en el cinema i sorgeix la figura del compositor especialista en bandes sonores.
En aquesta dècada també sorgeix la figura del compositor cinematogràfic i el leitmotiv que és el moviment conductor per caracteritzar situacions o personatges principals.

Triomfen compositors arribats als EUA des d’Europa. Destaca Max Steiner amb “King Kong” (1933) i “El que el vent s’endugué” (1936) i Eric W. Korngold amb “Robin Hood” (1938).

En els anys 40 sorgeixen les gravacions estereofòniques que permeten normalitzar la inclusió d’una pista amb 3 bandes: diàlegs, so ambiental i música.
Hollywood es converteix en l’epicentre del cinema i per a crear bandes sonores es contracten als compositors i les orquestres més prestigioses. Es generalitza el leitmotiv i sorgeixen les pel·lícules de gran pressupost.
Destaquen Alf Bernard Herrmann amb “Ciutadà Kane” (1941) i Miklós Rózsa amb “Ben Hur” (1949).

Cap als anys 50 també s’accepta la música popular en el cinema i la música Jazz es va obrir pas al cinema com per exemple amb Adolph Deutsch amb “Con faldas y a lo loco” (1949). A més a més, destaquen Elmer Bernstein amb “Los diez mandamientos” , Alex North amb “Un tramvia anomenat desig”, Malcomn Arnold amb “Pont sobre el Riu Kwai” i “Cantant sota la pluja” (1952) de Stanley Donen.

En la dècada dels 60 es comença a utilitzar la cançó pop amb l’anomenat “Efecte Beatles” i va veure néixer el musical més famós de tots els temps: “West Side Story” amb música de Leonard Berstein.
També podem destacar “Psicosis” (1960) de Bernard Herman, “La Dolce Vita” (1960) de Nino Rota, “Mary Poppins” (1964), “Somriures i Llàgrimes” (1965) i “Los 7 magníficos” (1966).
A partir dels anys 70 és quan hi ha un redescobriment de la música simfònica de la mà de John Williams amb “La guerra de les Galàxies” (1977) i “Tiburón” (1975).
A més, van aparèixer els musicals pop, que per fi van aconseguir contactar amb el públic més jove com és el cas de “Grease” (1978) , “Hair” (1979) o “Saturday Night Fever” (1977).
A partir dels anys 80 arriba el sistema Dobly Stereo que fa que l’espectador es senti envoltat pels sons i la música de la pel·lícula. Tenim bandes sonores que continuen amb el sinfonisme com “Indiana Jhones” (1981) i “E.T. el extraterrestre” (1982), amb música de John Williams i “Regreso al futuro” (1985) amb música de ALan Silvestri. Per altra banda, també tenim bandes sonores on hi dominen els sintetitzadors on destaquem Maurice Jarre, elgrup Vangelis amb “Carros de foc” (1981), MIkel Nymann amb “El Piano” i John Barry amb” Memòries d’Àfrica”.
A la dècada dels 90 hi ha una fusió d’estils ja que es continua amb la música simfònica i els sintetitzadors i es posen de moda les cançons comercials. Segueixen en actiu alguns dels compositors nomenats i destaquen també Janes Horner amb “Titanic” (1997), Nicola Piovani amb “La vida és bella” (1999) i Alan Silvestri amb “Forest Gump” (1994).
Es va intentar revitalitzar el gènere amb pel·lícules protagonitzades per grans estrelles del pop, com fa Madonna amb “Evita” (1996) o bé amb incursions com les del gran director Woody Allen, a “Everyone says I love you” (1996) o “Pull Fiction” (1994),
El cinema d’animació es preocupa per la música que acompanya les imatges. És l’època daurada de les pel.lícules musicals de la factoria Disney, com “La Bella i la Bèstia” (1991), “Aladí” (1992), “El rei lleó” (1994), ·Pocahontas” (1995), “El geperut de Notre Dame” (1996) etc.

Finalment us deixo algunes pel·licules del S.XX que destaquen per les seves bandes sonores:
“Gladiator” (Hans Zimmer, 2000), “Amelie” (Yann Tiersen, 2001), “Narnia” (Harry Gregson-Williams, 2005), “Avatar” (James Horner, 2009), “Inception” (Hans Zimmer, 2010), “Interstellar” (Hans Zimmer, 2014).

FEM UN MURAL INTERACTIU
Objectiu Principal: adquirir coneixements sobre l’evolució de la música cinematogràfica des dels seus orígens fins als nostres dies.

Competències transversals:
Àmbit d’aprendre a aprendre.Viure experiències d’aprenentatge col·lectiu.
Àmbit d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Autoavaluació de la tasca.
Àmbit digital. Crear codis QR a partir d’un enllaç facilitat per la mestra.

El mural interactiu consisteix en un mural on hi podrem trobar les cartelleres de les pel·lícules més representatives de la segona dècada dels anys 90 fins el s. XXI i un codi QR al costat de cada cartellera que ens permetrà escoltar amb el nostre dispositiu mòbil la BSO de la pel·lícula.
Com ho he fet?
Primerament he fet una selecció de pel·lícules representatives de cada dècada dels 90 i unes quantes del s. XXI. He buscat el cartells i els he imprès en paper fotogràfic (he anat a una tenda). Tot seguit, al darrera de cada fotografia, he escrit l’any d’estrena de la pel·lícula i el compositor de la BSO. (El fet d’escriure l’any d’estrena ajudarà als alumnes a confegir el mural). Finalment, he plastificat les fotografies ja que crec que d’aquesta manera el material es pot conservar millor per utilitzar en una altra ocasió.
Un cop tinguem les cartelleres de les pel·lícules els alumnes ja poden plantejar el mural i col·locar les pel·lícules per dècades.
Per crear els codis QR els alumnes hauran d’anar a un lloc web generador de codis QR. https://www.qr-code-generator.com o https://www.qrcode-monkey.com. Paral·lelament han de tenir oberta una altra pestanya del navegador per poder treballar amb més agilitat. En aquesta pestanya accediran a la web Sound Cloud, concretament a la direcció https://soundcloud.com/nuria-mauricio ja que aquí és on trobaran un recull de fragments de bandes sonores que jo mateixa he pujat.
Per a crear el codi primer cliquem en la BSO del Sound Cloud de la que volem generar el codi. Donarem clic a “Share” i copiarem la URL seleccionada. (Una altra opció seria anar a You Tube i copiar la URL de la BSO seleccionada)
Tot seguit copiem la URL a la web de generar codis QR i cliquem damunt de crear codi, després descarreguem el codi i l’imprimim.
Finalment sortiran de la impressora un munt de codis QR que no sabrem de quina pel·lícula són!! Com sabrem a quina pel·lícula li correspon cada codi?
Llavors serà hora de reunir-nos tots amb els dispositius mòbils dels que disposem on prèviament haurem hagut d’instal·lar una aplicació per llegir codis QR. Un cop aquest llegeixi el codi ens permetrà escoltar la música de la banda sonora i es quan sabrem on hem d’enganxar el codi. El mural estarà finalitzat quan al costat de cada cartellera hi hagi el codi QR i qualsevol mestre, familiar o alumne amb un dispositiu mòbil acosti el lector de codis podrà escoltar la BSO de la pel·lícula que trii.

Nuria Mauricio

Deixa un comentari